Un bon amic poeta, l’Alfonso Alegre Heitzmann, em va dir que tot i que passis temps sense escriure, la poesia fa camí per dins i acaba sortint quan cal. Dic això perquè fa 10 anys des que vaig publicar l’anterior llibre de poemes. De fet, la poesia sempre m’acompanya. No hi ha dia de la meva vida que no llegeixi un poema o el pensi o anoti uns versos a la meva llibreta. M’agrada aquesta companyia discreta i alhora capaç de remoure emocions a les profunditats del cor. Però sóc lent per a escriure. De vegades trigo tant de temps a donar per acabat un poema com el que trigo a fer una novel·la. De vegades el poema surt en un moment, però mai no és fruit de l’espontaneïtat. Quan passa això és perquè el poema ha fet aquell camí interior del qual parlava. Potser per això he trigat 10 anys a donar per acabat el poemari Reconstruccions. No vull explicar la meva poesia, cadascú que es trobi amb ella farà la seva pròpia lectura. Només us diré que he reflexionat sobre el pas del temps, tema etern. El pas del temps, que modifica la nostra visió de les coses, que modifica els records, que ens permet veure l’infant que vam ser amb els ulls d’un home madur, que intervé en la relació que vam tenir amb les persones properes. El temps, que destrueix els paisatges de la nostra existència o els cobreix amb una tintura sèpia. I així, a bocins de veritat misteriosa, anem reconstruint el que som.
Em plau, però, adjuntar-vos l’enllaç de la ressenya que m’ha fet Teresa Costa-Gramunt a la revista digital Núvol.
El dia 21 d’abril el vam presentar al Teatre La Colmena, de Santa Coloma de Gramenet, amb el format d’espectacle poètic, musical i visual amb la col·laboració de les veus de Victòria Palma, musicòloga i periodista cultural que guionista i realitzadora del programa de Catalunya Música Femení i Singulars; i Ester Pinart, conductora-guionista de Catalunya Música i realitzadora i presentadora del programa Tots els matins del mon, juntament amb Joan Vives, cada dia de 7 a 11 i de dilluns a divendres. La il·lustradora Laura Borràs i la fotògrafa Míriam G. Troncho van posar les imatges, i l’Olga Vidal, que és filòloga i es dedica professionalment a l’edició de llibres, la correcció de texts i a l’ensenyament del català, em va dir “si em necessites, xiula” i li vaig demanar ajut per al tauler de control. Totes elles són grans persones, grans amigues, i la seva col·laboració és un regal per a mi. Em sento afortunat de tenir-les a prop. Mai els estaré prou agraït.
Els amics editors Joan Puche i Paco Fanés, magnífics poetes i activistes de la poesia amb l’Associació Pont del Petroli, ens van dir que volien més i, el dia 28 de novembre vam repetir l’espectacle a l’Espai Betúlia de Badalona.
Catalunya passa per moments difícils la qual cosa ens afecta molt, però la poesia ha de resistir, la cultura ha de resistir per mantenir viu l’esperit de tot un poble.