TRAVESSANT EL MIRALL

Dedico aquest poema a totes les persones LGTBI

TRAVESSANT EL MIRALL

Em descordo la camisa

per tercera vegada

en aquesta cambra.

El mirall em retorna el llit on jeu un altre jo.

El deliri li ha dibuixat clots a les ulleres.

Jo soc l’altre,

però no qui jeu al llit.

Jo soc l’altre,

soc qui fuig de l’instant,

però no qui jeu al llit.

Jo soc l’altre,

però no qui es descorda la camisa

per tercera vegada

en aquesta cambra.

Jo soc l’altre,

Soc qui cerca l’instant.

Jo soc l’altre,

Però no qui es descorda la camisa

Per tercera vegada

En aquesta cambra.

Jo soc l’altre.

Soc qui cerca.

Soc qui fuig.

Jo soc l’altre.

Però no qui jeu.

Però no qui es descorda.

Jo soc l’altre.

Soc els dos o potser més.

Em descordo la camisa

per tercera vegada

en aquesta cambra.

El mirall obre la porta del temple.

No anotaré cap data,

el meu cos i jo farem un pas endavant

i travessarem el mirall

i el vent escamparà

el nostre alè.

Li diré a l’altre que soc jo i no soc jo

aquestes paraules:

Seràs dins meu

com el blau infinit.

Seràs com l’aigua

que nodreix la terra humil.

Em donaràs les formes

que hi ha dins teu

des dels temps més remots.

I a través de les formes et veuré

i sabré com soc.

® Rodolfo del Hoyo