L’interrogant gegant, magnífic àlbum amb text d’Eulàlia Canal

 

L’Eulàlia Canal té la virtut d’oferir-nos sovint obres literàries per a infants i joves d’una gran profunditat, però això no vol dir que siguin difícils de llegir, ans al contrari. L’Eulàlia domina tan bé l’art de la literatura que aconsegueix submergir el lector en mons misteriosos i fantàstics amb un llenguatge amarat de poesia i amb uns personatges entranyables amb els quals ens sentim identificats des de la primera ratlla. Amb el seu bon ofici, aconsegueix que gaudim de la lectura com una aventura i que alhora reflexionem. I com que tot bon llibre té tantes lectures com lectors, els llibres de l’Eulàlia Canal poden ser llegits per nens i nenes, per joves i per adults, com ara el magnífic L’interrogant gegant.

L’Arlet, en Lluc i l’Ibai es queden sols a casa perquè la mare ha d’anar a treballar a l’hospital de la ciutat i no tornarà fins el cap de setmana. Els diu que no s’allunyin gaire de casa. Era perillós perquè feia uns dies havien bombardejat la ciutat dels llacs. Però havia nevat tota la nit, “la vall semblava un pastís de nata” i els nens tenien ganes de jugar damunt la catifa blanca. L’Ibai s’emociona i s’endinsa en la muntanya fins arribar a dalt de tot. Corre amb el trineu darrere d’una papallona i sense adonar-se dibuixa un gran interrogant damunt la neu.

Arribats en aquest punt, ja trobem diversos elements per a la reflexió: Uns nens que ens queden sols a casa durant una setmana; només ens parla de la mare, el conte no ens diu res del pare; la mare treballa en un hospital; el país està en guerra.

Totes les guerres són traumàtiques, afecten a tothom sense excepcions, però els infants en veuen obligats a madurar de cop i a sortir-se’n sols de situacions complicades. Però no deixen de ser nens i tenen ganes de jugar sense ser prou conscients de tots els perills que els envolten.

En un país en guerra, els hospitals prenen un protagonisme més gran del que ja és habitual, potser per això la mare no pot tornar cada dia.

No sabem perquè el pare no hi és. Podem especular amb que ha anat al front, amb que els nens són orfes o bé amb que la mare està divorciada. Qualsevol solució que agafem serà bona, en tot cas, sigui quina sigui, ens proposa que hi ha altres formes de viure en família que no són les tradicionals.

Seguim llegint: “L’Ibai no es va adonar que el temps també volava”. De sobte “un soroll que gratava el cel els va esgarrapar les orelles”. Eren uns soldats que s’acostaven amb un avió i que tenien la missió de bombardejar l’enemic. I aquí arribem al clímax del text, quan els soldats veuen l’interrogant gegant que ha dibuixat el trineu de l’Ibai es produeix una discussió divertidíssima i alhora molt interessant sobre què o qui és l’enemic, si hem d’acomplir ordres sense pensar-hi i fins i tot sobre qui som nosaltres mateixos. Fixeu-vos:

-Per què fem el que fem?
-Estàs com un llum! Simplement som soldats i obeïm ordres.
-Però per què?
-És el que ens toca fer, atacar l’enemic.
-I qui és l’enemic?
-Prou, mira, són allà, prepara’t!
-No puc.
-Com que no pots?
-Tinc l’interrogant al cap.
-No t’entenc.
-I si tu fossis un d’ells?
-Si fos un d’ells, ja no seria jo i jo soc jo.
-Tampoc no ets ben bé tu si només fas el que et manen.
-I qui soc, doncs?
-Potser un robot… o un titella… o un zombi.

No us sembla genial? El cas és que enmig de la discussió, l’avió s’estavella i els nens van a socórrer els soldats. No us explico més. Espero que amb el que us he dit us hagi obert les ganes de comprar L’interrogant gegant. Està publicat per l’editorial Animallibres i té format d’àlbum il·lustrat, amb uns dibuixos preciosos d’en Sebastià Serra. L’il·lustrador reforça el text amb dibuixos a doble pàgina que creen atmosferes, son dinàmics i expliquen situacions fins el punt que seguint només els dibuixos, podríem entendre bona part la història, no tota, perquè com ha quedat demostrat, el text és imprescindible. De vegades les il·lustracions ens fan una panoràmica del paisatge, però sempre amb els nens en primer pla; de vegades, els nens omplen el dibuix, en un ambient que ens transmet les emocions. En ocasions ens explica la història en diversos plans dintre de la mateixa pàgina. Els efectes de llum donen profunditat a les il·lustracions al temps que ens indiquen la calidesa o el fred dels ambients,

Un llibre molt recomenable.

Compreu Literatura Infantil i Juvenil Catalana #LIJKm0