Dedico aquest poema a totes les persones LGTBI
TRAVESSANT EL MIRALL
Em descordo la camisa
per tercera vegada
en aquesta cambra.
El mirall em retorna el llit on jeu un altre jo.
El deliri li ha dibuixat clots a les ulleres.
Jo soc l’altre,
però no qui jeu al llit.
Jo soc l’altre,
soc qui fuig de l’instant,
però no qui jeu al llit.
Jo soc l’altre,
però no qui es descorda la camisa
per tercera vegada
en aquesta cambra.
Jo soc l’altre,
Soc qui cerca l’instant.
Jo soc l’altre,
Però no qui es descorda la camisa
Per tercera vegada
En aquesta cambra.
Jo soc l’altre.
Soc qui cerca.
Soc qui fuig.
Jo soc l’altre.
Però no qui jeu.
Però no qui es descorda.
Jo soc l’altre.
Soc els dos o potser més.
Em descordo la camisa
per tercera vegada
en aquesta cambra.
El mirall obre la porta del temple.
No anotaré cap data,
el meu cos i jo farem un pas endavant
i travessarem el mirall
i el vent escamparà
el nostre alè.
Li diré a l’altre que soc jo i no soc jo
aquestes paraules:
Seràs dins meu
com el blau infinit.
Seràs com l’aigua
que nodreix la terra humil.
Em donaràs les formes
que hi ha dins teu
des dels temps més remots.
I a través de les formes et veuré
i sabré com soc.
® Rodolfo del Hoyo