Giani Rodari va ser un dels grans renovadors de la literatura infantil i juvenil al segle XX. A més d’escriure contes magnífics, es va interessar per promoure la creativitat entre els lectors més petits.
Deia Rodari que si llancem una pedra en un estany es generen unes ones concèntriques que es van estenent i posen en contacte objectes que anaven cadascun pel seu compte. Un barquet de joguina, una fulla, una canya es mouen per efecte de les mateixes ones. Han entrat en contacte i han creat una nova realitat que podrem observar. Però hi ha altres moviments invisibles que van cap el fons. Mentre la pedra cau, remou les algues, espanta els peixos, segueix agitant l’aigua, i quan arriba al fons remou el llot, es fa un núvol de sorra i potser deixa al descobert un objecte oblidat. Tot això en uns pocs segons.
El mateix succeeix quan una paraula ens és llançada dins la ment per casualitat. Allà es troba amb moltes altres paraules i va creant una reacció en cadena de sons, imatges, records, somnis i significats en un moviment que afecta a l’experiència i la memòria, la fantasia i el subconscient. Les paraules topen unes amb les altres, es capbussen en el passat, i el mateix cervell les enllaça o les rebutja, construeix noves realitats mentals.
Si ho posem en pràctica, si ens entrenem amb les paraules, estimulem la fantasia, la creativitat, que és natural a l’ésser humà però que anem perdent amb els anys a mesura que la societat ens empeny a treballar en oficis cada vegada més rutinaris o bé que es desenvolupen dintre de mons altament especialitzats i per tant distants de la gran varietat de matisos i experiències que ens ofereix la vida a cada instant.
Quan parlo amb un grup de nens i nenes els llanço una paraula, per exemple “aigua” i els demano que diguin el primer que han pensat. De seguida hi ha un bosc de mans aixecades, uns diuen que els recorda la dutxa, uns altres la platja a l’estiu i per tant les vacances, uns altres em parlen de la pluja i recorden tempestes o bé la pluja fina que amara la terra i alimenta les plantes, hi ha qui parla de la font de la plaça, del llac del parc o del got que els va calmar la set. I així podríem seguir infinitament i cada experiència la podríem relacionar amb una de nova.
Una de les tècniques que més m’agrada treballar amb infants és la del binomi fantàstic, posar en contacte dues paraules prou estranyes entre si perquè el seu acostament sigui insòlit, com gos i armari, o pedra i taronja, o cavall i mandarina. Les paraules estan canviades d’ambient i per construir un relat es posa en marxa la imaginació i construïm un conjunt fantàstic.
Faig que cada alumne escrigui dues paraules en dos papers, després finquem totes les paraules en una bossa, les barregem i cada nen o nena extreu dues paperetes a l’atzar. Amb aquestes paperetes cadascun ha de construir una frase. Posteriorment, fem grups d’un màxim de cinc persones i amb les cinc frases han de construir una història. Els resultats són espectaculars i els nens i les nenes s’ho passen d’allò més bé.
A les imatges, un taller realitzat a l’Escola Sant Pere, de Monistrol de Montserrat, promogut pel Bibliobús La Mola. La Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha dedicat aquest 2020 a difondre la figura de Gianni Rodari en el centenari del naixement de l’escriptor italià.
