Pel camí dels àlbers és un llibre que entrellaça la poesia i la fotografia. Els poemes són de Rodolfo del Hoyo, les fotografies de MiriamG. Troncho i l’ha publicat Pont del Petroli, de Badalona. La fotògrafa defineix el poeta amb el retrat vigorós que es pot veure dalt i amb aquestes paraules: “El Rodolfo juga amb avantatge, perquè és un mestre de les paraules, però si fos una fotografia, seria una fotografia amb suport analògic, en color (amb un gra força interessant), i es podria veure un paisatge a través d’una finestra oberta amb el vent xuclant les cortines ballarines cap a l’exterior.” El poeta defineix la fotògrafa amb aquests adjectius: “La Miriam és visionària, apassionada, instintiva i lliure; i també és màgica, com una dona d’aigua, i salvatge com una lloba.” La comunió de les dues disciplines i dels dos autors és absoluta i molt estimulant.
Amb aquestes paraules comença l’entrevista que ens va fer Lluís Llort per al diari El Punt Avui.
Són belles les paraules que ens dediquem la Miriam i jo, però és la realitat del que pensem. Per a tots dos, fer aquest llibre va ser una aventura apassionant i molt emotiva.
Us poso, també la ressenya que va fer la Teresa Costa-Gramunt a l’Eix Diari amb el títol Pel camí dels àlbers, la memòria.
M’agrada escriure en tots els gèneres literaris, la poesia, però, és essencial en la meva obra. Els títols publicats fins ara són De miradas imprecisas, Asuntos interiores, Els dits de l’intèrpret, El caminant a la deriva, Reconstruccions i Pel camí dels àlbers. El caminant a la deriva va ser traduït a l’italià i alguns dels seus poemes han estat inclosos en antologies o bé en llibres i plaquetes a Itàlia, Romania i Armènia i també en revistes digitals publicades en anglès i en castellà.
Sempre m’ha interessat acostar la poesia a altres arts. Quan escrivia aquesta darrera obra havia començat una relació artística profunda amb la fotògrafa benicarlanda Miriam G Troncho. Amb ella iniciem el projecte POEGRAFIES que pren forma en tres exposicions, una a Benicarló i dues a Barcelona en la qual la fotografia dialoga amb la poesia i a l’inrevés tot i que podríem dir que les fotografies de Miriam G Troncho son autèntics poemes visuals. Una part d’aquelles fotografies i d’aquells poemes han estat inclosos en Pel camí dels àlbers.
Hi ha dos temes fonamentals:
- La vida com a camí que van passant per diversos episodis, simbolitzada amb el fil vermell, emblema de la Miriam, i
- la reflexió sobre l’art i la creació artística com a conductes humanes a partir de les quals ens preguntem sobre el misteri de la nostra existència en el món.
No vull acabar sense dir-vos que el camí dels àlbers existeix físicament. Actualment és un passeig de ribera a la vora del riu Besòs, antigament era el camí dels àlbers que anava des de Santa Coloma de Gramenet fins a Sant Adrià del Besòs. Un camí poblat d’àlbers o pollancres blancs, que encara em venen a la memòria des de la meva infància i adolescència.