La Miriam G Troncho i jo hem iniciat un nou projecte de poesia i fotografia. En aquest camí ens acompanya també la Càrol Ferré. Les fotografies de la Miriam són magnífiques. Ja tenim tota una primera part molt avançada. Amb permís de la pandèmia, a la segona part li posarem fil vermell a l’agulla aquesta primavera. Us avancem un petit tast.
Vaig néixer de l’aigua,
com van néixer tots els éssers
i és la meva essència
la mateixa de l’ameba o del baobab,
de la pedra de bosc o dels còdols
a la llera dels rius,
a la vora dels llacs,
a la vora de la mar.
M’he unit a les dones d’aigua i als espectres.
He teixit misteris als seus vels
i els he llençat al vent.
Amb el cos modelat pel fang més proper
m’he unit als éssers i a les coses
Amb les mans de fang
he acaronat els éssers i les coses.
Amb el cos de fang,
amb les mans de fang,
amb els peus de fang
he anat deixant petjades a les pedres
i als paisatges
que també són jo.