Detall de pati al capvespre

Generalment, treballo tot el dia si no tinc xerrades o altres compromisos, però al matí em costa molt d’escriure a no ser que hagi de revisar unes galerades o estigui acabant un llibre. En aquests casos em puc posar a treballar a qualsevol hora.

Al matí acostumo a llegir i a prendre notes. A la tarda és quan estic més preparat per escriure. Justament davant de l’ordinador tinc una finestra que dona a la terrassa i als patis veïns. Per alguna raó, quan escrivia aquests poemes passava moltes hores mirant per la finestra. El que veia era un quadre, sempre el mateix enquadrament, però que canviava segons les hores del dia i les estacions. Per això li vaig posar el títol “Detall de pati al capvespre” que era com pintar un quadre amb paraules. Tot allò que m’evocava la contemplació del paisatge.

També, des de molt jovenet, m’han interessat molt els ponts. Va ser arran d’una obra de teatre que vaig veure al CAPSA. No recordo quina obra era, però sí que recordo algunes escenes que em van impactar. Els ponts uneixen cultures, els ponts fan créixer pobles i ciutats, però pels ponts també arriben els enemics en temps de guerra. I en temps de guerra es destrueixen i en temps de pau es tornen a construir. Però si fem una metàfora, els ponts signifiquen superar el obstacles, trobar nous camins. Per això les seccions dels ponts, parlen una mica de mi i de la meva evolució, de la meva reflexió davant determinades situacions, del passat, dels camins culturals i de camins a la vida que m’han obert, d’algunes vegades que he observat persones o coses, d’alguns records que em provoquen malenconia.

Finalment, a la part Ser poeta reflexiono sobre el fet mateix d’escriure.