Diumenge, dia 29 de gener del 2023, a les 12 del matí, vaig presentar el meu darrer llibre de poemes Retaule poètic del Monestir de Sant Daniel, i ho vaig fer al mateix monestir, en companyia de la priora Maria Assumpció Pifarré, que va donar la benvinguda als assistents; de Paco Fanés, de l’editorial Pont del Petroli; de Teresa Costa-Gramunt, que va parlar sobre el contingut del llibre; i de Resti Martínez, autor de les fotografies.
Aquí podeu llegir la intervenció de la Teresa Costa-Gramunt publicada a l’Eix Diari.
Van venir moltes persones atretes per la màgia d’aquest monestir mil·lenari, pels seus valors espirituals i per la seva significació en l’art i en la història de Catalunya.
I ja que parlo de la màgia del Monestir de Sant Daniel, us he de dir que em va captivar des del primer dia. Només traspassar la porta de l’hostatgeria, amb l’amable recepció que ens va fer la Núria Tura, autora del pròleg, vaig sentir que alguna cosa especial m’embolcallava els sentits. Quan finalment, estàvem instal·lats a l’habitació i vaig començar a treballar, vaig descobrir què era aquella cosa tan especial. Era el silenci. No em refereixo al silenci com l’absència del soroll, que pot venir de més enllà dels murs, sinó a l’absència de soroll intern, a l’alliberament de l’esperit de totes les preocupacions quotidianes per centrar-me en l’essencial. En la meditació, en la quietud de l’ànima. El silenci, que tenia la força de revelar-me la paraula. És quan el silenci em penetra que la paraula ignorada esdevé música i em creix a les mans.
Aquella primera vegada, l’any 2016, vaig acabar una novel·la. Entre les seves parets han nascut tres llibres de poemes i dues novel·les, la darrera encara en procés de redacció. El monestir de Sant Daniel és un lloc ideal per a escriure. Ho dic a tothom amb qui parlo i fins i tot ho he comentat en algun mitjà. Li ho vaig dir al meu amic Chema Corral, historiador, que ja fa diversos anys que va cada Setmana Santa a posar en ordre les seves investigacions. Si ets escriptor o escriptora et recomano que facis la prova.
Al seu preciós pròleg, la Núria comentava que a mi em preocupaven els llocs, escenaris de la meva vida, que desapareixen engolits pel temps i pels canvis, i seguia dient: “El Monestir és un dels llocs que romanen. Val a dir que no pas sense esforç i voluntat: la història ens mostra com ha estat en perill de desaparèixer en diverses ocasions.” Posem entre totes i tots un bri d’alè per mantenir viva la flama del Monestir de Sant Daniel, focus de cultura, lloc de pau i d’espiritualitat, que ha transmès de generació en generació la veu reveladora del silenci.