El passat dia 21 de setembre vam celebrar la inauguració de l’exposició POEGRAFIES a la Llibreria de la Imatge de Barcelona (Sepúlveda, 87), tot i que ja es podia visitar des del dia 3 de setembre. L’acte va ser molt emotiu. Hi van assistir al voltant de 20 persones. La Miriam i jo vam fer un recorregut per les diverses sèries de fotografies tot explicant els conceptes dels quals partien les imatges i llegint els poemes corresponents.
El meu agraïment a la Marta Mirosa, responsable de l’exposició, al Jesús, el llibreter, i a l’Albert.
Properament organitzarem una visita guiada per a les persones que no van poder venir i per a totes aquelles que hi estiguin interessades. Tanmateix la Llibreria de la Imatge inicia un nou cicle de trobades poètiques sota el títol POESIA VERSUS POESIA que tinc el plaer de conduir. Aprofitarem la primera trobada, que serà el proper dia 8 d’octubre, de 19 a 20:30 h. per parlar sobre Imatge i Poesia. Hi intervindran les poetes Marta Pérez Sierra i Conxita Jiménez, que han publicat diversos llibres amb fotografia i amb il·lustracions; el poeta visual Joan Puche; la Il·lustradora Laura Borràs, que ha il·lustrat El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat Papasseit; i la fotògrafa Miriam G Troncho, autora de les fotografies de POEGRAFIES.
Com ja vaig escriure en aquest mateix quadern, el projecte sorgeix a partir de llargues converses entre fotògrafa i poeta on tots dos trobem punts de confluència que considerem interessants per explorar artísticament. Com diu el professor Llorenç Raich, la poesia és un diàleg entre el jo de l’ésser i el jo creador. Nosaltres estem d’acord i pensem que precisament per això hi ha molts punts de contacte i de complicitat entre la poesia literària i la poesia fotogràfica. Uns i altres posem de manifest el jo íntim a través del nostre jo poètic per mitjà del llenguatge ja sigui literari o fotogràfic.
A partir d’aquesta idea vam dissenyar tres línies de treball. El Rodolfo feia poemes literaris a partir de poemes fotogràfics de la Miriam i viceversa. Finalment tots dos proposàvem i treballàvem conjuntament alguns conceptes. Aquesta manera de fer ens ha portat a crear un projecte en evolució constant, de manera que cada vegada que el presentem serà diferent.
Intentem expressar com de fortament estem lligats als espais de la nostra infantesa i alhora la dificultat de trobar un lloc on trobar la calma espiritual, ja siguin llocs físics o intangibles. També la sensació que tenim com a éssers poètics d’estar vivint diversos temps alhora, perquè el jo, no és inamovible, està en constant evolució, però també està conformat per molts altres jo que conviuen amb nosaltres. Com tan bellament va expressar Hermann Hesse a la novel·la El llop estepari: “El pit, el cos no és mai més que un; però les ànimes que viuen dins no son dues, ni cinc, sinó innumerables; l’home és una ceba de cent teles, un teixit compost de molts fils.”
Què pot succeir quan aquestes ànimes, de vegades contradictòries, entren en contacte?
També volem expressar la imatge del nostre front, aquella que somiem quan tanquem els ulls, que no és només una imatge sinó un desig o una passió o una manera d’entendre el món.
I també hi son presents el desencís, la pèrdua, el dolor, la superació, les passions, la trobada, la llum. Tot plegat, fragments que van confirmant la nostra identitat múltiple i que la Miriam lliga amb una frase que és tota una vida: Segueix el teu fil vermell.