Des del 1994 fins al2022 he publicat set llibres de poemes: De miradas imprecisas, Asuntos interiores, Els dits de l’intèrpret, El caminant a la deriva, Reconstruccions, Pel camí dels àlbers i Retaule poètic del Monestir de Sant Daniel. Conscient que amb aquestes obres he completat un cicle i que només es poden trobar a les llibreries les dues darreres, he decidit fer-ne una selecció.
L’intèrpret i el caminant és el vuitè llibre de poesia que poso a l’abast del públic i el trentè de la meva bibliografia.
En la poètica que he anat elaborat al llarg dels anys, conviuen dues tendències estètiques. D’una banda una poesia figurativa, narrativa, realista, que sorgeix dels moments viscuts, de records, d’experiències íntimes o col·lectives… I d’una altra, una poesia de pensament humanista, de vegades abstracta, però no pas hermètica, de vegades filosòfica i espiritual.
El meus poemes són éssers vius que neixen, creixen i moren. De vegades hivernen durant anys, com algunes llavors de cereals i, de sobte, un dia tornen a fer brots lírics. En algunes ocasions es transformen i tornen a néixer com una crisàlide que prepara la seva metamorfosi. Altres vegades s’esmicolen en esqueixos que donen pas a nous éssers poètics, com les cèl·lules dins d’un òvul fecundat.
Per fer aquesta selecció he triat la versió més pròxima a la meva veu actual. Això no vol dir que renunciï als poemes no inclosos. Tot plegat és molt subjectiu, evidentment.
Els dos primers llibres els vaig publicar en castellà, la meva llengua materna. Després, tota la meva obra, fins a arribar als trenta, set dels quals de poesia, vuit amb aquest, ha estat escrita en català, que és la meva llengua habitual.
Alguns poemes es publiquen per primera vegada. Corresponen a altres dos llibres que he escrit i que, de moment, romanen inèdits.
A la nostra cultura li agrada celebrar els números rodons que fem acabar en cinc o en zero. Resulta que a la meva vida acaben de succeir-se tres números rodons: A l’octubre faré 70 anys, número rodó; he publicat 30 llibres, número rodó; i una amiga em va fer veure que 70 i 30 sumen 100, que també és un número rodó.
Si tenim en compte que el 7 i el 3 són números màgics que apareixen en nombrosos textos sagrats, ens trobem amb una coincidència que lliga el present amb el més enllà, la realitat material amb la realitat espiritual.
I això m’ha fet pensar que una coincidència com aquesta havia de celebrar-la, ja us avisaré del dia, hora i lloc on faré l’acte.