L’ESTORA

Per fi, el meu tercer llibre de relats i el que fa 31 de la meva producció literària. El conte és un dels gèneres que més m’agrada, juntament amb la poesia, però les editorials acostumen a arrufar el nas davant dels projectes que se’ls presenten i costa molt de publicar tot i que la nostra literatura està plena de referents d’èxit i d’extraordinària qualitat. Per això és d’agrair que editorials, com l’Editorial Comte d’Aure amb més de vint anys d’experiència en el món del llibre i amb un prestigi reconegut, en donin suport. Molt agraït a la seva directora editorial Esther Mary Aure. Vull agrair, també, la col·laboració de dues immenses fotògrafes, la Meritxell Rosell Pons, que ha fet la fotografia de la coberta i que podeu seguir a Instagram en aquest perfil https://www.instagram.com/meritxula/; i la Maria Lorenzo Real, que ha fet la fotografia de la solapa i que també podeu seguir al perfil https://www.instagram.com/marialorenzoreal/. I no vull deixar d’agrair a la Mariona la seva participació, ja que des del primer moment es va prestar de manera entusiasta per fer de model.

Amb L’estora he volgut fer algunes incursions en el desdoblament o multiplicació de l’ànima humana. Som una ceba de cent teles com diu un personatge d’El llop estepari, de Hermann Hesse. El nostre cos és un, però les nostres ànimes són moltes. El jo construeix una identitat principal que ens mostra al món, però hi ha altres identitats que també formen part de nosaltres, que provenen de les influències culturals i familiars, de les nostres experiències, dels nostres fantasmes interiors. De vegades, alguna d’aquestes ànimes pren protagonisme sense demanar-nos-ho.

A L’estora trobareu contes molt curts, de caràcter fantàstic i humorístic, amb personatges desdoblats i algun relat oníric. També hi trobareu relats realistes, on el record ha modificat les persones, o bé elles s’han adaptat als records.

Canviem o no? El jo és inamovible o està en evolució constant? Són preguntes que ens podem fer mentre gaudim de la lectura. La resposta depèn de cadascú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *