La darrera carta de Manuel Morón m’ha perseguit durant molts anys. En tres ocasions vaig destruir els originals impresos i les còpies digitals, i en tres ocasions van tornar a aparèixer totes les versions de la novel·la, més de vint, en els llocs més inversemblants. En un disc on només hi havia llistats d’adreces diversos o en una carpeta de comptabilitat. Estava clar que els personatges de la novel·la lluitaven per sobreviure d’alguna manera, i d’alguna manera el meu jo inconscient havia creat espais per preservar allò que el jo conscient volia destruir perquè havia perdut confiança en el meu text després de les negatives repetides de les editorials a publicar-lo.
Per fi tenim el llibre obrint-se camins a les llibreries i espero que aviat a les biblioteques personals de molts lectors i lectores. Aquesta és una imatge de la Llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet, que hi col·labora a la primera presentació el dia 5 de juny a les 19 hores a la Biblioteca Singuerlín-Salvador Cabré. Hi intervindran l’escriptor Jordi Folck, l’escriptora Margarida Codina i el músic Lluís Miras al saxo.
A La darrera carta de Manuel Morón faig una reflexió sobre la culpa, el sentiment de culpa. La nostra cultura ens fa culpables al moment de néixer. Arrosseguem la culpa dels primers pares. A l’escola, quan era petit, ens feien resar el rosari cada dissabte i en un moment donat ens obligaven a donar-nos cops al pit i dir “por mi culpa, por mi culpa, por mi grandísima culpa”. No podia entendre de cap manera que fos culpable de res si no havia fet res dolent ni cap trapelleria. Amb els anys ho vaig entendre, i jo mateix, de vegades, he cercat culpables i m’he sentit culpable de mil coses. Alguns dels meus personatges porten la culpa tan endins que aquesta acaba condicionant les seves vides.
També he tractat el tema de la soledat, però no per estar sol o sola, sinó per aquella soledat íntima que pot sentir algú que cerca la seva identitat, que cerca respostes a preguntes antigues sobre els seus origens.
Però no tot és dur i trist a la novel·la, també hi ha amor i lluita pel futur, per la superació personal que acaba obrint una porta a l’esperança.